Coetani de la generació modernista, Francesc Gimeno (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927) és una de les figures més singulars i injustament tractades de l'art català modern.
La mostra, integrada per 88 obres, entre pintures i dibuixos, s'articula en 5 àmbits que segueixen l'evolució estilística de l'art de Gimeno: paisatges, pintats sota la influència del seu mestre Carlos de Haes, pioner del paisatgisme naturalista a Espanya, obres fetes a la dècada de 1890, època en què l'artista va intentar sense èxit obrir-se camí en l'ambient artístic del moment i una nodrida selecció d'obres realitzades entre el 1900 i el 1914, els anys en què Gimeno, desenganyat del món de l'art, va continuar pintant al marge i a contracorrent dels moviments artístics dominants. Així mateix l'excepcional qualitat dels autoretrats es pot apreciar en un àmbit monogràfic que aplega una selecció dels molts que va pintar.
MNAC
2006
978-84-8043-157-6
310
Rústica