La moneda, repte d'estudi

La moneda, repte d'estudi

Interval de dates: 
13/11/2017

Les disciplines científiques i humanístiques es desenvolupen gràcies als esforços dels seus estudiosos i la seva historiografia. I en el cas de la numismàtica destaquen tres personatges que van ser, en el seu temps, numismàtics molt influents més enllà del Principat.

  • l’arquebisbe Antonio Agustín (?, 1517 – Tarragona, 1586) va ser un dels humanistes fundadors de la numismàtica com a disciplina.
  • el polític Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 – 1917), de qui conservem la rica col·lecció al museu, va publicar tres volums imprescindibles sobre la moneda catalana entre 1908 i 1911.
  • el professor Josep Vicenç Amorós i Barra (València,1887 – Barcelona, 1970) va ser el primer director del Gabinet Numismàtic de Catalunya, entre 1932 i 1957.

Els primers numismàtics van aplegar i compartir unes col·leccions que, en alguns casos, van permetre posteriorment obrir els primers museus. Van pesar les monedes, i les van mesurar, descriure i catalogar en fitxes. I van buscar mètodes per reproduir-les que en facilitessin el coneixement i una divulgació el més precisa possible. La mostra ho reflecteix, com també el procés que va dur a superar l’estadi de la mera descripció i els dibuixos al calc d’empremtes de les peces originals i als motlles en guix o d’altres materials, que es podien enviar i intercanviar entre els especialistes i salvar, així, la impossibilitat de l’observació directa de les peces.

Destaca també la difusió de les imatges inserides en els llibres impresos gràcies a l’evolució de diverses tècniques de reproducció. Va començar amb la xilografia, o gravat en fusta de tradició medieval; la calcografia, o gravat sobre planxa de coure, en els segles XVII i XVIII, i, ja en el segle XIX, l’evolució de diverses tècniques com la litografia, inventada el 1798, fins arribar a la introducció de la fotografia i la seva reproducció en el llibre imprès com a fototípia. És un procés que segueix evolucionant amb els sistemes integrats de documentació de les peces al museu i, a fora, amb els fòrums numismàtics a internet en els quals es pengen les fotografies digitals o bé les reproduccions en 3D.