Envoltada d'una aura de veneració romàntica, la gran tela de La batalla de Tetuan (1863-1865) pintada per Marià Fortuny ha esdevingut una icona del nostre imaginari cultural. La fascinació que ha exercit, i segueix exercint, des de la seva arribada a Barcelona l'any 1875, l'han convertit en una de les creacions artístiques més apreciades del nostre passat recent. L'obra traspua un dinamisme, una vivacitat de colors, una veracitat inusual en una mena de pintura que és deutora dels convencionalismes i de les servituds acadèmiques. Aquesta visió poc ortodoxa, escassament fidel a les estructures del gènere, ha esdevingut una manifestació singular i innovadora en el context de la pintura vuitcentista. Tot i això, és una obra sense finir que ocasionà el desencís del seu autor en convertir-se en un repte no assolit.

Transcorreguts uns 150 anys des de l'esclat de la guerra d'Àfrica que va motivar l'encàrrec de la gran pintura i en el context del 175è aniversari del naixement de Marià Fortuny, el Museu Nacional d'Art de Catalunya s'afegeix als actes commemoratius amb la celebració d'una exposició sobre una de les produccions més emblemàtiques d'aquest autor i una de les peces més canòniques de la col·lecció del museu. Tot i que ha format part de successives mostres dedicades a l'artista, la més recent de les quals fou organitzada pel mateix museu l'any 2003, la que ara es presenta respon a un plantejament exclusivament monogràfic. Per primer cop, el museu posa a l'abast del visitant tots els instruments d'interpretació i anàlisi adients per entendre la riquesa i complexitat d'aquesta gran composició. D'aquesta manera, el material exposat permet reconstruir els diferents aspectes que convergeixen en el procés de gènesi de l'obra i ajuda a reconstruir el tortuós itinerari patrimonial, que configura una història plena de tot tipus de dificultats i anècdotes.

La mostra, que ocupa les sales contigües al lloc on es troba la pintura des de l'any 2004, ha estat concebuda amb la finalitat de retre homenatge al seu autor, tot reivindicant la seva condició d'artista canònic de l'art vuitcentista i, sobretot, vol vindicar la dimensió artística, documental i sentimental de La batalla de Tetuan. Es tracta d'aprofundir, amb l'imprescindible rigor i la necessària amenitat, en l'estudi i la difusió d'una obra que podem definir com un model singular de grand machine.

En termes expositius, el discurs s'articula en una doble direcció i es divideix en dues parts clarament diferenciades. La primera versa sobre el procés de creació de l'obra bo i considerant la importància del context històric en el qual neix i es desenvolupa la idea artística de Fortuny. En aquest apartat, destaca la presència d'una selecció important dels dibuixos preparatoris, pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Institut Municipal de Museus de Reus. Aquest repertori gràfic es complementa amb una tria d'apunts del natural fets al Marroc, que constitueixen un important document de la presència de l'artista al camp de batalla. Es tracta d'un material que ajuda a entendre la manera de treballar del pintor i que documenta, sovint amb precisió topogràfica, els principals escenaris del conflicte bèl·lic.

També es dedica un espai a La batalla de Wad-Ras, de la qual es conserven importants realitzacions pictòriques i gràfiques a Reus, al Museo Nacional del Prado i a la Fundación Rodríguez Acosta de Granada. Aquest àmbit és d'una gran rellevància, ja que mostra la quasi totalitat dels estudis i treballs preparatoris de l'obra, amb la inclusió de la composició que, provinent de Granada, el públic barceloní no ha pogut contemplar des de l'any 1940, darrer cop que es va mostrar a l'exposició Fortuny que va acollir el Palau de la Virreina de Barcelona. Altrament, per tal de situar el visitant en el context de la guerra hispanomarroquina, la fotografia de l'època adquireix protagonisme. Les imatges dels generals de l'exèrcit expedicionari, fetes en el moment de l'esclat del conflicte, ens acosten a aquella realitat. A més, a tall d'anècdota, es presenta una selecció de retrats (cartes de visita) d'alguns oficials i també de voluntaris catalans. Finalment, aquest àmbit es complementa amb diverses fotografies d'Enrique Facio i alguns dibuixos i aquarel·les de Fortuny, que presenten la vida de la ciutat de Tetuan i el paisatge dels voltants.

La primera part de l'exposició es tanca amb una selecció de dibuixos de taller que formaren part del procés creatiu de la pintura. Es tracta d'un conjunt d'estudis de models, en diferents actituds i moviments, que evidencien el laboriós mètode de treball arrelat en les pràctiques acadèmiques apreses pocs anys abans.

La segona subdivisió de la mostra tracta de l'objecte pictòric, entès com un element patrimonial de gran valor, que viu tot un seguit d'aventures i desventures. En aquest punt, es reconstrueix el relat de les vicissituds de la pintura, de la seva fortuna crítica i expositiva, dels diferents emplaçaments, dels trasllats fets en condicions precàries amb uns recursos humans i tècnics molt limitats, dels diferents processos d'intervenció, etc. En definitiva, l'objectiu ha estat fer la crònica gràfica de la història de l'obra, amb una selecció de fotografies i un recurs audiovisual que permet realitzar un recorregut per les principals fites «biogràfiques».

Destaca l'apartat dedicat a Salvador Dalí, autor d'una versió de La batalla de Tetuan, de grans dimensions, que va ser exhibida al costat de la pintura homònima de Fortuny en una exposició que va tenir lloc al Saló del Tinell l'any 1962. El record d'aquest esdeveniment cultural és evocat amb un grup de fotografies del treball dalinià, de l'acte d'inauguració i d'algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès. El conjunt permet veure la influència que l'obra de Fortuny va exercir sobre el mestre del surrealisme. L'admiració de Dalí envers l'obra de Fortuny es veu reforçada al nostre discurs expositiu per la presència de dues obres del reusenc, que pertanyen a la Fundació Gala-Salvador Dalí i que a la dècada de 1960 van passar a formar part de la col·lecció personal del pintor empordanès. En concret una, El tribunal de l'Alhambra, presenta la particularitat que va ser presentada, per primer cop, amb motiu de la mostra barcelonina de l'any 1962.

El material exposat, format per un nombre superior a les 130 peces, inclou una important selecció d'obra gràfica: dibuixos, estampes, fotografies, material bibliogràfic i documental. Tampoc no hi falten algunes obres pictòriques, determinats objectes, filmacions i un audiovisual per fer més entenedor el recorregut expositiu. Per tal de construir un discurs atractiu, l'exposició compta amb préstecs d'importants col·leccions públiques i privades. Entre les primeres podem esmentar les obres pertanyents a l'Institut Municipal de Museus de Reus, la Fundación Lázaro Galdiano, l'Archivo General de Palacio i la Real Biblioteca de Madrid, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. Com a complement de la mostra, s'ha editat una monografia concebuda com un rigorós relat històric que tracta de les circumstàncies que van determinar l'encàrrec de l'obra pictòrica, el procés de gestació, la significació historicoartística, les vicissituds patrimonials i la seva recepció crítica, inclòs l'episodi de l'any 1962 protagonitzat per Salvador Dalí. Així mateix, i a tall de cloenda, cal assenyalar que el treball ha donat l'oportunitat de revisar de manera sistemàtica el catàleg dels dibuixos pertanyents a la sèrie de la guerra que integren la col·lecció Fortuny del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En aquest sentit, s'ha pogut completar la localització dels indrets representats per l'autor, cosa que ha permès ajustar, amb més exactitud, les datacions de moltes de les composicions del pintor de Reus.

UNA NOVA LÍNIA D'EXPOSICIONS QUE POSA ATENCIÓ A LA COL·LECCIÓ

Amb «La batalla de Tetuan» de Fortuny. De la trinxera al museu, el Museu Nacional d'Art de Catalunya inicia una línia d'exposicions monogràfiques que, en el marc de les sales de la col·lecció, dirigeix l'atenció sobre una obra o un aspecte singular.

UN RECORREGUT EN PROFUNDITAT PER LA BIOGRAFIA D'UNA GRAN OBRA MESTRA DE L'ART CATALÀ

La mostra aplega dibuixos, aquarel·les, estampes, pintures i diferent material documental; en total més de 130 obres que expliquen el procés de creació, el context històric i les principals fites biogràfiques del gran quadre pintat per Fortuny entre 1863 i 1865.

UN TREBALL D'INVESTIGACIÓ EXHAUSTIU

Aquest projecte ha comportat un exhaustiu treball d'investigació que ha permès descobrir informació inèdita, completar la localització dels indrets, identificar els personatges representats pel pintor i ajustar amb més exactitud datacions.

Per primer cop, el museu posa a l'abast dels visitants tots els instruments d'interpretació i anàlisi necessaris per entendre la riquesa i complexitat d'aquesta gran composició.

FORTUNY I DALÍ

L'exposició explica la fascinació que Fortuny va exercir sobre Salvador Dalí, autor d'una versió de «La batalla de Tetuan» i col·leccionista d'algunes obres del pintor de Reus. El Museu Nacional compta, en aquesta exposició, amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.

CONTEXT: UNA NOVA COL·LECCIÓ DE PUBLICACIONS MONOGRÀFIQUES

La mostra va acompanyada d'una publicació monogràfica, «La batalla de Tetuan» de Fortuny, primer llibre de la col·lecció Context.

EL MUSEU NACIONAL COL·LABORA AMB EL SISTEMA CULTURAL