• Casa Amatller

    El pis principal de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia 41, és decorat per Puig i Cadafalch, encarregat de transformar tot l’edifici vell que havia comprat l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa entre el 1898 i el 1900. L’arquitecte i decorador alhora té cura dels llums i el mobiliari, entre els quals el banc, el llum de sostre, el penja-robes i els pedestals construïts per acollir la preuada col·lecció de vidres del propietari, exploten al màxim el potencial de les arts decoratives.

    Al mobiliari brillen els procediments laboriosos de la talla, amb motius trevolats i els calats característics de l'ornamentació, que recreen l’art gòtic. Tot l’edifici és un exemple de fins a quin punt les formes del modernisme es fixen en la tradició. La forma exterior també és una lectura personal del gòtic i dels palaus dels Països Baixos. Al vestíbul de la Casa Amatller, a més, trobem una decoració que recorda els estils plateresc i mudèjar, amb làmpades i vitralls.

    Aquesta unitat entre interior i exterior mostra un dels punts forts de tota la decoració modernista: la compenetració entre decoració i arquitectura, que crea una sensació d’entorn unificat.

     

    Interior Casa Amatller

    Llum de sostre amb decoració floral

     

     

     

     

  • Confident

    Casa Batlló

    També anomenada Casa dels Ossos o dels Badalls, la casa Batlló, al passeig de Gràcia 43, té una àmplia representació al museu, on es conserven portes i mobles originals fets pels tallers d'ebenisteria Casas i Bardés, seguint les directrius d'Antoni Gaudí. Les formes ondulants, sinuoses i biomòrfiques d'aquesta decoració ja formen part de l'art contemporani.

    Josep Batlló, propietari de l’edifici, va demanar a Antoni Gaudí que reformés un immoble ja existent. Gaudí va construir un pis principal amb accés independent, va refer-ne l'escala i el pati interior, el qual va recobrir de rajoles blanques i blaves, a més de superposar a l'antiga façana una de nova amb trencadís o fragments de vidre de colors. També va col·locar noves baranes als balcons, una tribuna al pis principal i va coronar la casa amb una doble coberta. Tot plegat fa que l'edifici es vegi com una obra gaudiniana.

    En el mobiliari, Gaudí va optar per línies essencials i desproveïdes d'elements superflus, basant-se en materials com la fusta, amb les seves vetes naturals riques en textures. La Cadira i el Confident, amb les formes arrodonides que s’ajusten a la forma del cos humà, reuneixen tots aquests atributs en un exemple de la capacitat inventiva de l'arquitecte. Les portes també en són un bon exemple, ricament tallades.

     

    Casa Batlló

     

    Confident

    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

     

     

     

  • Casa Lleó Morera

    Casa Lleó Morera

    La casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia 35, tenia al pis principal un dels conjunts de decoració interior més destacats i més ben conservats del modernisme. La projecta el 1905 Domènech i Montaner, qui encarrega a l'ebenista Gaspar Homar la decoració del pis destinat als propietaris de l'immoble.

    Homar concep elements com làmpades i aparells d'il·luminació, cortinatges, tapisseries i un llarg etcètera. A més de l'imprescindible mobiliari, on destaquen els treballs de marqueteria dels panells centrals, amb dissenys del dibuixant i pintor Josep Pey, qui segueix una temàtica simbolista molt del gust a l'època.

    Un dels triomfs d’Homar és actualitzar les tipologies del moble, com el sofà-escó, de gust medieval, o les arquilles de peu de pont a les quals s'apliquen ornaments que les converteixen en mobles genuïns i impecables. Una recuperació del passat que també és present a les onze sobreportes del pis, fetes per l'escultor Eusebi Arnau, on hi ha temes iconogràfics de cançons de bressol tradicionals. L'edifici tenia a l'entresòl dues àmplies tribunes també decorades per Arnau, amb figures femenines d'inspiració prerrafaelista.

     

    Casa Lleó Morera

     

    Sofà amb vitrines laterals i plafó de marqueteria
    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

     

     

  • Museu Nacional Art Catalunya | Els interiors modernistes a Barcelona

    Els interiors modernistes a Barcelona

    El modernisme és, en el context artístic català, el moviment que a França es coneix com a Art Nouveau, a Alemanya com a Jugendstil i a Àustria com a Sezession. Tot i la popularitat de la pintura, l’arquitectura i l’escultura, a Catalunya el modernisme destaca especialment en les arts decoratives, en la superació de la distinció entre art i artesania. Tot i que els creadors catalans assimilen amb naturalitat la influència de tot el que es fa a Europa, gràcies a viatges, fires i exposicions internacionals, i publicacions sobre decoració i arquitectura, el modernisme arrela aquí amb personalitat pròpia i amb els seus propis accents.  

    La ingent activitat constructiva de Barcelona després de l'Exposició Internacional de 1888 dóna pas a una època daurada d'arquitectes, que esdevenen pluridisciplinars i s'envolten d'artistes i artesans: vitrallers, fusters, mosaïcistes, etc. L'arquitecte ja no només projecta un edifici o en dissenya els mobles, sinó també la vaixella i la coberteria. Sota l'empremta modernista, els dissenys, sovint inspirats en els models que li proporciona la natura, mina inesgotable de recursos estètics, envaeixen tots els espais de la vida quotidiana.

     

    Saló del pis principal de la casa Lleó Morera
    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

    Hem renovat la presentació de la Col·lecció d'Art Modern.

     

  • Itinerari arquitectònic

    Per acabar de completar la visita us proposem un itinerari per la Barcelona modernista. Amb aquesta ruta podreu conèixer a fons grans obres arquitectòniques com la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Muntaner, la Casa Batlló d'Antoni Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch o el restaurant Els Quatre Gats, un local de referència per a intel·lectuals i artistes de l'època.

  • Museu Nacional Art Catalunya | Sant Jordi

    La joieria

    Considerada per la burgesia de Barcelona com un dels signes més alts de potència econòmica, pintors i escultors s’introdueixen en el món de la joia per tractar-la com una obra d’art. El joier Lluís Masriera, també pintor, és l’artista essencial del període.

    En els inicis del segle XX, Masriera assumeix la direcció artística del seu taller familiar, es familiaritza amb els secrets de l’esmalt i incorpora els elements propis de l’Art Nouveau: flors, aus, libèl·lules, influències del japonisme, nimfes, i també la figura de sant Jordi, patró de Catalunya. Pel que fa als materials, Masriera empra una base d’or, que realça els colors de les pedres precioses, com robins, safirs i diamants. Són característics els seus esmalts translúcids amb uns relleus finíssims.

    Les joies modernistes presenten les característiques habituals d’aquest moviment: llibertat de composició, línia corba, policromia i protagonisme de la flora, la fauna i la figura femenina. Als tallers Masriera el procés d’elaboració de les joies –moltes de les quals eren articulades i adaptades al cos de qui les lluïa– combinaven els procediments artesanals amb un grau de mecanització en el procés creatiu, repetint models, per arribar a diferents capes socials.

     

    Penjoll: Sant Jordi
    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

     

     

     

  • L'habitatge modernista

    Alguna de les llars burgeses de Barcelona són el marc de la producció dels millors artistes de l’època. Al llarg del dia s'hi celebren des de reunions de negocis fins a visites familiars. És l'aparador social perfecte. Això explica un cert luxe exhibicionista en determinats espais interiors. Un gran habitatge ple de quadres, escultures, porcellanes, catifes, cortinatges i altres ornaments. La feina de manteniment corresponent esdevé imprescindible entre les tasques domèstiques.

    L’atmosfera de la vida domèstica burgesa no s’entén sense el nou culte a l’objecte, al qual els artistes modernistes incorporen el nou gust sobre la base de la recuperació de les artesanies tradicionals. Aprofiten, així, la gran popularitat d’aquests complements, des d’una joia a petits objectes decoratius, que evoquen l’ambient sensual de fi de segle.

    Un escenari privilegiat de l'arquitectura i l’interior modernista és el passeig de Gràcia, on s'assenten les famílies més benestants de la ciutat. Cal destacar la coneguda “Mançana” de la Discòrdia, que reuneix la Casa Lleó Morera, la Casa Batlló i la Casa Amatller, i que ens presenta, respectivament, els arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch.

     

     

    Porta vidriera de quatre batents

    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

    Vegeu article relacionat sobre arquitectura modernista a les postals de la biblioteca del museu

     

     

  • Tàndem

    Oci i vida social

    L’oci i la vida social són dos dels àmbits més cuidats per la burgesia de Barcelona. Els cafès i altres locals que emulen els salons francesos més prestigiosos es converteixen en nuclis de gran importància per al desenvolupament d’un art que, en part, respon a aquestes necessitats.

    El passeig de Gràcia va viure el seu moment més esplendorós durant el període modernista i allà van sorgir cafès i teatres, i l’alta burgesia en va fer el seu boulevard cosmopolita. La Maison Dorée, el Cafè de la Lluna i el Cafè Torino, en són bons exemples.

    Alguns d’aquests locals són també una referència per a intel·lectuals i artistes, com Els Quatre Gats, del qual Picasso mateix en va dissenyar el menú. En la seva decoració es barregen elements neogòtics amb altres de populars, com plats, rajoles i gerres de ceràmica. La nombrosa quantitat de pintures que decoraven el local, entre elles el Tàndem de Ramon Casas, arrodonien la imatge de l'establiment com una icona que pot resumir tot el modernisme.

    Al cap de pocs anys, en acabar la primera dècada del segle XX, aquest marc canvia radicalment i el modernisme rep crítiques acarnissades, en nom del retorn al bon gust i del bon nom de la ciutat. Les cases es van redecorar i els objectes considerats sumptuaris es van arraconar. Fins i tot van sorgir veus que demanaven l’enderrocament d’aquestes construccions que fins aleshores havien estat el símbol d’una burgesia puixant. S’acabava una època i en començava una altra.

     

     

    Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus

     

     

     

     

  • Una nova indústria

    Les exposicions d'indústries artístiques que s'organitzen periòdicament des de finals del segle XIX estimulen les relacions entre art i indústria. Arran de l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques de 1892, es crea el Centro de Artes Decorativas, a imatge de la Union Centrale des Arts Décoratifs de París. Aquesta entitat, embrió del futur Foment de les Arts Decoratives (FAD), la integren una bona nòmina d'artistes que seran figures clau del modernisme. També són importants els tallers d'indústries artístiques liderats pel moblista Francesc Vidal, on es formaran artistes de diferents branques de les arts decoratives.

    La importància d'aquesta cultura de tallers queda palesa amb iniciatives com el Castell dels Tres Dragons, a la Ciutadella, obra dels arquitectes Domènech i Montaner i Antoni M. Gallissà, el restaurant de l'Exposició Internacional de 1888: s'experimenten i es perfeccionen els oficis tradicionals com la ceràmica, la forja o els vitralls. Altres grans exposicions, com la Universal de París de 1900 o les exposicions internacionals de belles arts són motors que impulsen i fomenten aquesta activitat, sense oblidar l’activitat que generen els tallers d’artistes.

     

    Paravent
    Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

    PartagePlus