II. Modernisme(s)
II. Modernisme(s)
El pensament bohemi du l'artista a interessar-se pel més obscur i primitiu de la societat en què viu. Això pot passar com a reacció al folklorisme oficial o al sentimentalisme religiós, o com a identificació inquietant amb les infàmies de la misèria i la «degeneració». El cas de Nonell i els seus retrats de pobres, cretins o, sobretot, gitanes –sempre diferents però sempre iguals– representa una de les culminacions de la ideologia de la bohèmia.
II.14. Modernistes a París
II.15. Modernistes a Barcelona
II.16. El pintor de la vida moderna
II.17. La casa modernista
II.18. Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol
II.19. Modernismes conservadors
II.20. Simbolismes 1
II.21. Bohèmia, miserabilisme i pintura negra
II.22. Simbolismes 2