II. Modernisme(s)
II. Modernisme(s)
A El pintor de la vida moderna, un text publicat el 1863 pel poeta, crític i traductor francès Charles Baudelaire, s'identificava l'art amb el que és fugaç, circumstancial, inconstant, característic de la modernitat, i l'artista, amb el flâneur, ‘el passejant’ enervat i curiós que es perd entre la multitud. El teatre i el music-hall, el bulevard i el parc; la nit, la moda, el maquillatge femení… són els indrets i els objectes d'aquesta vida moderna, inseparables del ritme de la ciutat de les masses, convertida en espectacle d'ella mateixa. Al voltant del 1900, a París o a Barcelona, com a tantes ciutats d'Europa, els artistes semblen culminar el paper que Baudelaire els havia assignat.
II.14. Modernistes a París
II.15. Modernistes a Barcelona
II.16. El pintor de la vida moderna
II.17. La casa modernista
II.18. Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol
II.19. Modernismes conservadors
II.20. Simbolismes 1
II.21. Bohèmia, miserabilisme i pintura negra
II.22. Simbolismes 2