Un dels mitjans amb què l’artista modern reivindica la seva independència de les normes acadèmiques és el realisme, entès com la descripció no idealitzada del món. Si el nu és la culminació de l’aprenentatge acadèmic, no és estrany que sigui també en el nu on aquest intent de no idealització es faci més visible. El cos humà mostrat en la seva realitat més material s'oposa als cànons de bellesa abstractes que el nu clàssic representava. La ineludible objectivitat de la fotografia, nova competidora de l'art en el seu mateix terreny, tindrà una gran influència en aquesta visió realista del cos.