Bernat Martorell, un dels pintors més rellevants del gòtic català, va realitzar aquest retaule segurament a la dècada de 1430. És un dels pocs conjunts del pintor que conservem sencer. De dimensions reduïdes, és dotat d’un cos principal de tres carrers i dos pisos, a més de la predel·la, que conté un magnífic cicle dedicat a la Passió de Crist. En el carrer central figura la imatge del titular vestit com a diaca, duent el llibre i la palma que l’assenyala com a màrtir, i davant de l’eculi, que fou un dels instruments emprats en la seva tortura. Al seu costat es desenvolupen quatre escenes de la passió del sant i, a sobre, en lloc de l’habitual Calvari que corona el compartiment cimer dels retaules de l’època, hi trobem una imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que amb el seu mantell obert aixopluga dos grups de personatges, encapçalats per sant Benet i sant Bernat, els principals sants de l’orde benedictí i cistercenc, respectivament. La presència d’aquests sants, unida a la representació de les armes del monestir de Poblet en el guardapols, ha dut a pensar que o bé el conjunt va ser fet originàriament per a l’ermita de la Santa Creu de Menàrguens, una localitat que a l’època depenia del cenobi pobletà, o bé que en realitat havia estat destinat a Poblet i que amb el temps fou traslladat a aquesta ermita.