A partir de 1936, González, preocupat pels esdeveniments de la Guerra Civil, va fer molts dibuixos que li van servir per després esculpir La Montserrat, que ha esdevingut símbol de la dona catalana, el seu dolor i la seva protesta contra la guerra, a banda de tenir un paper central en l’obra de González des dels anys 30 fins al final de la seva vida.

Passada la guerra va tornar a reprendre el tema i es va replantejar aquesta figura femenina, que crida contra la repressió, la injustícia i la barbàrie. Va fer dibuixos, com el que ara comentem, que van culminar en una nova escultura, Cap de la Montserrat cridant, que va modelar en guix i es va fondre quan l’artista ja era mort. Tant en aquests últims dibuixos com en l’escultura es mostra la capacitat de l’artista per reflectir uns sentiments que van més enllà del plantejament formal de l’obra, el seu propi crit contra la injustícia de la guerra.