Isidre Nonell va ser un dels grans pintors catalans de la segona generació modernista catalana: va formar part de la Colla del Safrà, fou tertulià habitual d’Els Quatre Gats i anà a París el 1897 amb Ricard Canals. Allunyat de la moda del moment, Nonell creà un llenguatge marcadament expressionista, amb una paleta de tons molt foscos, fruit de l'atracció que sentia pels personatges marginals i desarrelats, especialment per les figures de gitanes. Tot i el rebuig inicial de la crítica conservadora, figures femenines com la de «La Paloma», menys angoixants que les dels primers anys i amb faccions més singularitzades, li van atorgar el reconeixement del públic poc abans de la seva prematura mort.

Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»