Després d’una llarga estada a París i de la seva instal·lació definitiva a Barcelona el 1900, Nonell, que va morir prematurament, es va concentrar en la representació de personatges marginals i va realitzar una sèrie protagonitzada per gitanes que gairebé van monopolitzar la seva producció, malgrat l’hostilitat rebuda per part del públic i de la crítica més conservadora. En aquestes obres, que aconsegueixen transmetre la soledat més profunda de l’ésser humà, Nonell lluita obsessivament amb el color com a principal element per construir els volums.

Aquesta obra ha estat seleccionada per al projecte 'Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana'