Imatge tallada en fusta i policromada del Crucifix, anomenada Calvari pel fet d’anar flanquejada per petites talles de Maria i sant Joan. El Crist és del tipus sofrent (Christus Patiens), de manera que apareix amb els ulls tancats, els braços sensiblement inclinats i va semi-nu, vestit només amb el perizoni (perizonium). Duu una corona de secció cilíndrica. Als extrems del travesser hi ha fixades les imatges de Maria, a la dreta de Crist, i de sant Joan Evangelista, a l’esquerra. No es conserven, en canvi, les figures d’Adam ressuscitant que hi havia a la base del pal, i la de la part superior, probablement les personificacions del Sol i de la Lluna. La creu, enramada, reforça el seu simbolisme com a Arbre de la Vida, alhora que els extrems acaben en forma de flor de lis.

Tot el grup conserva bona part de la policromia, cosa que permet llegir algunes de les inscripcions. Al revers, al centre, hi ha pintat l’Anyell de Deú (Agnus Dei), com a símbol del sacrifici de Crist, imatge habitual en gairebé tots els Crucifixos. El grup es fixava a una estructura de fusta entorn a l’altar, mitjançant el peu coronat per un capitell i acabat en una metxa. Tenint en compte les seves dimensions, devia servir també per a usos processionals.

Tècnicament, l’escultura és esquemàtica i efectiva, amb un marcat sentit del detall. La presència d’una creu similar a l’església de Cap d’Aran, pot relacionar aquest Calvari amb obres de la Vall d’Aran o del Pirineu occidental català.

Vegeu El Museu de Lleida rep sis peces gòtiques i romàniques d'alt valor patrimonial provinents del MNAC.