Art de la postguerra i l’avantguarda
Art de la postguerra i l’avantguarda
El Museu Nacional obrirà dues noves sales que perllonguen el relat històric fins entrats els anys seixanta. A l’espera de l’ampliació futura del museu, aquestes sales seran una prefiguració del desplegament de l’art dels anys posteriors a la Guerra Civil i funcionaran com una exposició flexible i experimental dins de la col·lecció permanent.
La reconstrucció històrica del període de la llarga postguerra encara està en procés i el cànon en discussió. En aquests anys, l’art a Catalunya passa de la resistència i l’aïllament a la resposta crítica i la normalització dins el context internacional.
Es presentaran aquí les obres que constitueixen el fons del museu sobre art de postguerra, amb una entrada regular de noves incorporacions. S’assajaran també orientacions i interpretacions sobre el període. Per això comptarem amb obres en préstec procedents d’altres museus com el MACBA i de particulars. L’àmbit es planteja de manera flexible, amb una renovació anual i intervencions puntuals per reforçar i enriquir les propostes.
Per aquest primer muntatge es farà un relat sintètic, en base a unes fites clau, de l’art que va de la recuperació de l’avantguarda a la dècada dels quaranta fins l’aparició de l’informalisme. Destaca el paper referencial de Joan Miró i l’esperit de resistència de l’avantguarda que protegeix. S’apunta el valor de figures d’enllaç amb la modernitat amb un esperit afrancesat i líric, com Ramon Rogent. Es recull l’impacte de Dau al Set i es marca la transició cap a l’abstracció informalista, que no s’entén en termes de la contraposició de rivalitats entre figuració i abstracció sinó d’una manera orgànica i fluida entre ambdues opcions artístiques. Tàpies és la figura de referència, però destaquen també figures essencials des de la marginalitat perifèrica, com Manuel Duque.
- Conservador: Alex Mitrani, doctor en historia de l’art