Música d'art. Xerrades d'iconografia musical sobre la col·lecció

Música d'art. Xerrades d'iconografia musical sobre la col·lecció

17 a 18.30 h

Lloc: 
Sales de la col·lecció
Preus: 

Activitat gratuïta

Descripció:
Professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) descobriran les músiques que perviuen en les obres d'art a partir d'una selecció de les del museu. L'objectiu és fomentar la interrelació de les arts plàstiques i la música, i el diàleg entre la història de l'art i la musicologia.

 

Coordinació: Joaquim Rabaseda, cap del Departament de Musicologia de l'Esmuc

 

Dimecres 11 de novembre

El ball del temps: lectura visual i musical d'El minuet de Tiepolo (Josep Pujol, professor de l'Esmuc)

Vet aquí el vell Pantaleó i la gràcil Colombina, ballant en una vil·la, potser veneciana. El minuet de Giandomenico Tiepolo, 1756, pot ser també un ball de parella: la iconografia amb la música. D'una banda, l'obra remet a un repertori d'imatges complex i ric en la tradició i trajectòria de l'artista i, de l'altra, hi ressona un ball de moda que sintetitza l'esperit d'una època. Li escau la música de Boccherini, una vida paral·lela a la dels Tiepolo.

 

Dimecres 18 de novembre

Les veus del romànic (Juan Carlos Asensio Palacios, professor de l'Esmuc)

Un dels aspectes més sorprenents de la mentalitat medieval es l’orientació cap a un mateix fi d’alguns aspectes que avui tractem de manera separada: pintura o representació escultòrica  en pòrtics o capitells es complementaven amb les miniatures dels manuscrits i amb els textos cantats d’antífones, responsoris, tropos i seqüències. Les imatges romàniques, com els Joglars de Sant Joan de Boí, tenen sempre la seva representació sonora en forma de peces musicals que es cantaven a las diverses manifestacions litúrgiques, i complementaven de manera sonora allò que es contemplava de manera visual.

 

Dimecres 25 de novembre

La sardana en l'imaginari modernista. Elements simbòlics i pintorescos (Anna Costal i Fornells, professora de l'Esmuc)

En contrast amb els primers testimonis fotogràfics empordanesos, que denoten elements de modernitat en músics i balladors, la iconografia modernista convida fades i personatges fantàstics a dansar en paratges d'una natura simbòlica (un exemple el tenim al sofà amb vitrines laterals de Gaspar Homar). Fins ben entrat el segle XX, la recreació al·legòrica s'alterna amb la voluntat de reforçar el lligam ideològic entre sardana i cultura popular, i s'hi suma un ric imaginari de factura pintoresca.